Cada cop que veig al meu fill gran acostar-se a un grup gran de persones, em veig a mi mateixa. Es para a una distància prudencial i observa. Vol entrar però no sap per on. Fa un pas endavant, es para. Busca algú que conegui. Avança, dissimulat. I si el deixo, al cap d’una bona estona troba la manera d’entrar i llavors si, a jugar!Sóc terapeuta i estic ben entrenada a portar grups. Però fora dels tallers que condueixo, davant d’un grup sóc com un peix fora de l’aigua. I aquest aspecte de la meva personalitat m’ha sigut difícil al llarg de la vida, sobretot en la infància i l’adolescència. I ara veig aquesta part de mi en el meu fill i no puc evitar angoixar-me per les dificultats que això li pugui causar (tot i que haig de dir que ell ho està gestionant molt i molt bé! Orgull de mama lloca!).I igualment jo puc fer molt per a ajudar-lo. I tu també pots fer molt pels teus.Tranquil·la, tranquil. És una feina agraïda i la pots fer pas a pas (si corres només aconseguiràs angoixar-te). I sobretot, comença per ajudar-te a tu. Tot el que facis tindrà doble premi: per a tu i per als teus fills. Un regalazo! Primer de tot pregunta’t: Què veus de tu en els teus fills?Vols agafar paper i bolígraf? Farem un petit exercici!Dibuixa un quadre per a cada un dels teus fills. Divideix cada quadre en dues columnes i en una vas apuntant tot allò que veus de tu en ells. Dóna’t uns minuts per a pensar-hi, segur que et van sortint més coses de les que pensaves. Quan tinguis la llista vés una per una i fixa’t si creus que es una cosa que el pot ajudar o si més aviat li pot donar dificultats. Vés apuntant-ho al costat de cada característica. Sigues tendre amb tu. Si tens un jutge intern implacable que no et deixa veure lo positiu, para un moment. Respira profundament i imagina’t que li fas una abraçada (les abraçades són miraculoses). I li demanes que et doni uns minuts per a poder ajudar als teus fills, segur que es calma una mica. Un cop tinguis la llista pots veure quines coses teves consideres que ha heretat (de naixement o per model) que creus que li poden posar les coses difícils en aquesta vida. I ordena-les de més dificultat a menys. Ara tens un pla d’acció. No només d’allò que pots fer per als teus fills, sinó també d’allò que pots fer per a tu. Perquè si ho consideres important es perquè encara t’afecta o encara et sents ferit o ferida. Respira, intenta no atabalar-te. No vulguis tatxar tots els elements de la llista. Es impossible i seria molt trist, perquè ja no series tu. El que si pots fer es transformar petites coses per a fer-vos-ho més fàcil. Tria una cosa que vols treballar-te. Comença per una cosa fàcil per a que et sigui més fàcil, justament! Si vols després et pots anar pujant els reptes paulatinament. Pensa quines coses pots fer per ajudar-te en aquest tema. És important que siguin petites accions. De nou es tracta de posar-t’ho fàcil, sinó no ho faràs. En l’exemple que t’he donat sobre mi una cosa que vaig fer l’altre dia es acostar-me a un grup que jugaven a futbol (perquè m’ho demanava el meu fill) i preguntar-los una cosa. Només una cosa, sense grans pretensions. Vaig preguntar i em vaig retirar. Poc a poc aniré agafant confiança i em veure més segura per a fer més passos.Es un procés, no es tracta que ho facis a corre cuita. Així podràs anar fent canvis al teu ritme, sense angoixa ni por. I els teus infants veuran com estàs fent l’esforç, com te’n surts a vegades i d’altres no tant. Sobretot veuran que es possible fer-ho d’altres maneres i aprendran de tu. I vull recordar-te una cosa molt important. Respecta’t. Tant en les teves fites com en les teves dificultats. Hi ha un petit relat que m’encanta: Yo era egoísta, vanidoso, hipócrita y maleducado. Todo el mundo me decía que debía cambiar y yo también lo creía. Pero no lo conseguía, por más que lo intentara. Un día mi mejor amigo vino a verte y me dijo “Me gustas tal como eres”. Y justo en ese instante empecé a cambiar.L’amor incondicional es el millor motor de transformació. No hi ha canvi sense amor. I per molt esbojarrat que soni, necessitem acceptar-nos tal com som per a poder evolucionar. L’amic del conte ets tu mateix, tu mateixa. És un altre excel·lent aprenentatge per als teus fills. Saber que t’estimes tal com ets els hi dona seguretat perquè llavors poden creure plenament que també els acceptes a ells tal com són, amb les seves llums i ombres. Només et queda donar-te les gràcies. Si has arribat fins aquí ets una valenta, un valent. Feliç viatge.