La vida que desitges

Pregunta’t si la vida que tens és la que vols, en totes les seves vessants.

Si la resposta es totalment si, ja ho tens tot. Si la resposta és un no o és un si amb algun però, puja al tren que marxem de viatge!

Créixer es un viatge meravellós: conèixer-te millor, aprendre coses noves, sentir-te més bé amb tu mateix/a, veure la bellesa de la vida que t’envolta. És un regal.

I aquesta és una idea revolucionaria, perquè ens han fet creure que hem d’arreglar-nos.
Però ja ets suficient tal com ets.
Pots decidir créixer i ser una versió millorada de qui ja ets, però no perquè et calgui, sinó només perquè ho desitges.
També ens han fet creure que per a arreglar-nos hem de remoure les nostres ferides. I com més dramàtica i dolorosa sigui la teràpia més efectiva.
I si que es cert que a vegades quan es cura la ferida pica, però molts cops el que es dona es alleujament i una gran sensació de benestar. I no cal posar sal a la ferida per a que piqui més (i sembli que sana més).

Créixer es un viatge de llums i ombres que ens regala una connexió directa a la felicitat. Com les roses, té una part bonica i una part arriscada. Ens podem punxar en algun moment, però ningú deix d’agafar una rosa per por a una punxa.

Puja al tren, perquè t’asseguro que és un viatge transformador!
Què és el més important per a tu?

Aquesta és la primera reflexió important. Què es allò que SI vols a la teva vida?

Val la pena que contestis ràpid, sense pensar, perquè et dona moltes pistes. Aquests són els eixos de la teva vida ara mateix. Són els eixos des d’on construir, des d’on organitzar-te.

Quan s’acosti la mort, que desitjaràs haver viscut? Això es el més important. La mort ens recorda allò que verdaderament es valuós per a nosaltres i deix de banda les preocupacions secundàries.

I ja que parlo de la mort vull parlar-te de l’australiana Bronnie Ware, que va estar treballant durant anys amb malalts terminals i va escriure un llibre de la seva experiència en el que recopila les 5 coses de les que es penedeixen més les persones abans de morir.

Llegeix-les tranquil·lament, respirant, perquè valen la pena:

• Tant de bo hagués tingut el coratge de viure una vida autèntica, la que jo volia i no la que els altres esperaven de mi.
  Tant de bo no hagués treballat tant.
  Tant de bo hagués tingut el coratge d’expressar el que sentia.
  Tant de bo hagués mantingut el contacte amb els meus amics.
  Tant de bo m’hagués deixat ser més feliç.

Et ressona alguna d’aquestes lamentacions? En comparteixes alguna?

I ara tornem a la mirada positiva: què és allò verdaderament important a la teva vida? No segueixis llegint. Fes una pausa i contesta’t.

…
Com pots crear-te una vida que doni prioritat al que es important per a tu?

La vida es una decisió. La prens tu, en cada moment. I si bé es cert que ens passen moltes coses que no podem controlar, si que podem escollir què fem davant cada cosa que ens passa.

Moltes persones ho tenen difícil per a aconseguir una bona vida. I moltes ho tenim fàcil: tenim menjar i un sostre (i fins hi tot internet si m’estàs llegint!). I des d’aquí resulta molt més fàcil construir la felicitat, perquè les necessitats bàsiques les tenim ben cobertes.

Així doncs, estem d’acord que tenim la sort de tenir un camí relativament planer? Ep, això no vol dir que no ens passin coses difícils, sinó que tenim una part bàsica coberta que ens facilita poder centrar-nos en posar consciència en com vivim la vida i en la nostra felicitat.

La primera decisió a prendre és si estàs disposat o disposada a posar lo important davant de tota la resta.

Sembla fàcil. I alhora és difícil. Molts creiem que el més important és passar temps amb la família, però i la feina? I les obligacions?

Aquest serà el proper pas. Veure com viure en aquest món respectant allò que és realment important per a cadascú mentre donem resposta també a les coses que se’ns demana des de la societat.

Però abans d’això cal que prenguis la decisió.

Què esculls?

Si esculls donar el lloc que es mereixen a les coses importants de la teva vida sent la força d’aquesta decisió interna! Nota com cala en tu aquest propòsit. Com t’impregna de valentia i de força.

I si desitges que t’acompanyi una mica més en aquest camí subscriu-te al newsletter aquí i rebràs més posts per inspirar-te i recordar-te que això és el que desitges.

Feliç camí!